Del carrer a les institucions: el diàleg amb el moviment feminista i l’articulació d’espais de participació per a les dones

Abstract

Les polítiques d’igualtat han evolucionat cap a un enfocament cada cop més participatiu. S’ha entès que la incorporació de les dones al disseny i l’execució d’aquestes mesures contribueix de manera decisiva a millorar-ne la qualitat (Krizsán i Lombardo, 2013). Paral·lelament, cada cop s’aposta més per a què els mecanismes i processos de participació desenvolupats a tots els nivells de govern incorporin una mirada de gènere. No obstant això, en el context espanyol, la pràctica política existent evidencia limitacions significatives. Els espais de participació en l’àmbit sectorial d’igualtat mostren un clar esgotament i, cada cop més, una incapacitat d’incorporar el moviment feminista i de dones a tota la seva diversitat (Alonso, 2019; Rodríguez, 2012). Les polítiques per a la participació ciutadana, d’altra banda, no incorporen l’eliminació de les desigualtats com a objectiu realment transversal (Martínez, 2017). Davant d’aquestes carències, aquest capítol s’acosta a l’estudi d’algunes de les innovacions democràtiques amb perspectiva feminista que han estat desplegades en l’àmbit local en els darrers anys. En concret, s’aborden les experiències de dos municipis del canvi, Barcelona i Santiago de Compostel·la, durant la legislatura 2015-2019.A través de l’observació participant, una anàlisi documental exhaustiva i la realització d’entrevistes en profunditat amb actors clau, presentem evidències, tant de les principals actuacions impulsades en el període estudiat com dels desafiaments clau que emergeixen en la seva implementació.11 Tot seguit, abordarem dues qüestions centrals: cap a on han evolucionat les polítiques de participació ciutadana per ser inclusives i afavorir la igualtat de gènere? Quins reptes emergeixen en la promoció d’aquests objectius?