Lexical cohesion revisited. A combined corpus and systemic-functional analysis

Abstract

In this chapter I argue for a refinement of the classic SFL approach to lexical cohesion. First, a literature overview is provided in which key principles and related categories are examined. In addition, the connection of cohesion and discourse co-herence is addressed and an overview is provided of the wide range of applications that the former has in such fields as genre studies, language teaching and learning, psycholinguistics and computational linguistics, among others. The core SFL models of cohesion are then revisited in order to propose a modified taxonomy of lexical co-hesion, involving five distinct types (repetition, synonymy, opposition, inclusion and association) that are cross-classified by four kinds of distance-based ties (immediate, immediate-mediated, remote and remote-mediated). After this, the model is attested in the telephone conversation and broadcast discussion components of the International Corpus of English-Great Britain. The analysis of 10,042 cohesive ties reveals that repe-tition and association are the most frequently used lexical cohesion strategies across the two genres. They are overwhelmingly produced over speakers’ turns and remote-medi-ated ties. The results further indicate that lexical patterns collaborate in topic manage-ment, staging and turn-taking strategiesEn aquest capítol proposem una reorientació de l’aproximació clàssica de la lingüística sistèmica funcional (LSF) a la cohesió lèxica. En primer lloc, es presenta un panorama global de la bibliografia en el qual s’examinen els principis bàsics i les cate-gories amb què es relaciona. A més, s’aborda la relació entre la cohesió i la coherència discursiva, i es fa una descripció de l’ampli espectre d’aplicacions que té la cohesió en camps com ara els estudis de gènere, l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, la psicolingüística i la lingüística computacional, entre altres. Es revisen els models centrals de cohesió de la LSF amb la intenció de proposar una taxonomia modificada de la cohesió lèxica que inclou cinc classes diferents (repetició, sinonímia, oposició, in-clusió i associació) que es tornen a classificar creuant-les amb quatre tipus de relacions basades en la distància (immediata, immediata-mediata, remota i remota-mediata). A continuació, el model se posa a prova tenint en compte les seccions de l’International Corpus of English-Great Britain corresponents als gèneres conversa telefònica i debat de radiodifusió. L’anàlisi de 10.042 relacions cohesives posa de manifest que la repe-tició i l’associació són les estratègies de cohesió més utilitzades en els dos gèneres. Es produeixen profusament en els torns de paraula dels parlants i en les relacions remotes-mediates. Així mateix, els resultats mostren que els patrons lèxics afavoreixen la gestió del tema discursiu, la posada en escena i les estratègies de presa de torn