La enseñanza-aprendizaje del periodismo automatizado en instituciones públicas: estudios, propuestas de viabilidad y perspectivas de impacto de la IA

Abstract

El uso de la inteligencia artificial en el newsmaking es una práctica pujante que requiere la adaptación de los planes curriculares en la enseñanza del periodismo. El objetivo de esta investigación es identificar, desde una perspectiva exploratoria, la oferta formativa relacionada con la automatización de contenidos en los grados y másteres en Periodismo y Comunicación de las universidades públicas españolas. Se analizan 768 asignaturas de 17 planes de estudios de grado y 116 materias de 8 másteres oficiales. Se recaba, también, la percepción de expertos en inteligencia artificial sobre los cambios que la aplicación en la enseñanza va a producir en la relación con el alumnado universitario, especialmente en Comunicación. Los resultados revelan que la oferta educativa española resulta insuficiente en este terreno, pues apenas existen propuestas específicas dedicadas total o parcialmente al estudio de las transformaciones de roles, rutinas y convenciones periodísticas, en un contexto en el que esta tecnología emergente provocará una «revolución transformadora», al permitir una enseñanza ultrapersonalizada con herramientas para anticipación de problemas, identificación de ritmos, preferencias y carencias de enseñanza-aprendizaje, tanto en entornos presenciales como en docencia en línea

The use of artificial intelligence (AI) in newsmaking is a thriving practice that requires the adaptation of journalism curricula. The objective of this research is to identify, from an exploratory perspective, training courses on content automation in bachelors’ and master’s degree programs in journalism and communication at Spanish public universities. A total of 768 courses from 17 bachelor degree programs and 116 courses from 8 master’s degree programs are analyzed. Opinions of experts in AI were also collected regarding how the application of AI in teaching will change the relationship with university students, especially in communication programs. The results reveal that the Spanish educational offering in AI is insufficient, as there are very few specific proposals for the total or partial study of the transformations of journalistic roles, routines and conventions. This is especially important in a context in which this emerging technology will cause a “transformative revolution” by allowing ultra-personalized teaching with tools for anticipating and identifying teaching/learning problems, paces, preferences and deficiencies in both face-to-face and online teaching environments

L’ús de la intel·ligència artificial en el newsmaking és una pràctica puixant que requereix l’adaptació dels plans curriculars en l’ensenyament del periodisme. L’objectiu d’aquesta recerca és identificar, des d’una perspectiva exploratòria, l’oferta formativa relacionada amb l’automatització de continguts en els graus i màsters de Periodisme i Comunicació de les universitats públiques espanyoles. S’analitzen 768 assignatures de 17 plans d’estudis de grau i 116 matèries de 8 màsters oficials. Es demana, també, la percepció d’experts en intel·ligència artificial sobre els canvis que l’aplicació en l’ensenyament produirà en la relació amb l’alumnat universitari, especialment en els de Comunicació. Els resultats revelen que l’oferta educativa espanyola resulta insuficient en aquest terreny perquè gairebé no existeixen propostes específiques dedicades totalment o parcialment a l’estudi de les transformacions de rols, rutines i convencions periodístiques, en un context en què aquesta tecnologia emergent provocarà una «revolució transformadora» en permetre un ensenyament ultrapersonalitzat amb eines per a anticipació de problemes, identificació de ritmes, preferències i carències d’ensenyament-aprenentatge, tant en entorns presencials com en la docència en líni