"Ni una mala palabra, ni una buena acción": indiferencia estatal y autonómica hacia los compromisos internacionales de protección del gallego contraídos con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias

Abstract

La situación del gallego en Galicia y en los territorios donde tradicionalmente se habla (Extremadura, Asturias y Castilla y León) no parece haber experimentado cambios por la ratificación de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias (CELROM). La resistencia o indiferencia a las advertencias de los sucesivos informes por parte de las autoridades internas estatales y autonómicas parece convertir el interesante mecanismo de evaluación en una infructuosa cadena de repetitivas indicaciones con poca trascendencia en la modulación de las políticas lingüísticas. La CELROM debe afrontar también el reto de adaptarse a fenómenos como la globalización, la sociedad digital y la privatización de los servicios públicos, para que una interpretación evolutiva de sus previsiones permita una protección acorde con las necesidades del siglo XXI.The situation of Galician both in Galicia and in the other territories where it was traditionally spoken (Extremadura, Asturias y Castilla y León) doesn’t seem to have changed because of the signing of the European Charter of Regional and Minority Languages (ECRML). State and regional authorities resistance or indifference towards each of the monitoring reports, transform the interesting monitoring tool in a useless chain of repetitive recommendations with low influence over the scope of the language policies. The ECRML also has to prepare itself to adapt to globalization, the digital society and public services privatization so as an evolutionary interpretation can award protection according to XXI century needs.La situació del gallec a Galícia i als territoris on tradicionalment es parla (Extremadura, Astúries i Castella i Lleó) no sembla haver experimentat canvis per la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM). La resistència o indiferència a les advertències dels successius informes per part de les autoritats internes estatals i autonòmiques sembla convertir l'interessant mecanisme d'avaluació en una d'infructuosa cadena de repetitives indicacions amb poca transcendència en la modulació de les polítiques lingüístiques. La CELROM ha d'afrontar també el repte d'adaptar-se a fenòmens com la globalització, la societat digital i la privatització de els serveis públics, perquè una interpretació evolutiva de les seves previsions permeti una protecció conforme amb les necessitats del segle XXI.