Cuatro leccionarios fragmentarios de cistercienses (siglos XII-XIII)

Abstract

La historia conocida de los cuatro leccionarios para el oficio nocturno que se abordan en este trabajo, datables entre mediados del siglo XII y mediados del XIII, comienza mucho tiempo después de su confección, cuando, ya reducidos a fragmentos de pergamino, se usaron para proteger documentación de los siglos XVI-XVIII. Son libros —seguros— de cistercienses desde época moderna, pues los membra disiecta se reutilizaron en los archivos de tres abadías de la orden —Santa María de Montederramo (Ourense), Santa María de Oia (Pontevedra) y Santa María de Otero de las Dueñas (León)— y, además, salvo en un caso, no se han encontrado otros vestigios de los códices fuera de estos fondos monásticos. Con las debidas reservas, pues ha sobrevivido muy pequeña parte de los ejemplares medievales atestiguados, el estudio de las piezas permite plantear que los manuscritos litúrgicos fueron libros de cistercienses ya desde su origen.

The certain history of the four lectionaries for the night office examined in this study, which can be roughly dated to a period from the mid-12th to the mid-13th century, actually only goes back to a period long after their creation when, after reducing them to parchment fragments, they were used to protect documents dating to the 16th-18th centuries. The Cistercian origins of the materials since modern times is a matter of certainty because the membra disjecta were re-cycled in the archives of three abbeys belonging to that order – Santa María de Montederramo (Ourense), Santa María de Oia (Pontevedra) and Santa María de Otero de las Dueñas (León). Furthermore, with only one exception, no other traces of these manuscripts have come to light outside the above-mentioned collections. That being said, and with all the necessary caveats, since we are dealing here with a tiny part of the original medieval texts, the study of these fragments enables us toaffirm that the liturgical manuscripts which they come from were in fact Cistercian books from the very time they were made.

La història coneguda dels quatre leccionaris per a l'ofici nocturn que s'aborden en aquest treball, datables entre mitjan segle XII i mitjan segle XII, comença molt temps després de la seva confecció, quan, ja reduïts a fragments de pergamí, es van usar per protegir documentació dels segles XVI-XVIII. Són llibres —amb certesa— de cistercencs des d'època moderna, ja que els membra disiecta es van reutilitzar en els arxius de tres abadies de l'orde —Santa María de Montederramo (Ourense), Santa María de Oia (Pontevedra) i Santa María de Otero de las Dueñas (Lleó)— i, a més, excepte en un cas, no s'han trobat altres vestigis dels còdexs fora d'aquests fons monàstics. Amb les degudes reserves, ja que ha sobreviscut una part molt petita dels exemplars medievals testificats, l'estudi de les peces permet plantejar que els manuscrits litúrgics van ser llibres de cistercencs ja des del seu origen.